Gràcies

GRÀCIES EN DIVERSOS IDIOMES

• AFRICANO – dankie
• ALBANIO – faleminderit
• ÁRABE – shukran
• ARMENIO – Շնորհակալություն / chnorakaloutioun
• BOSNIO – hvala (HVAH-lah)
• BULGARO – благодаря / blagodaria
• CATALÁN – gràcies (GRAH-syuhs)
• CANTONÉS – M̀h’gōi
• CROATA – hvala (HVAH-lah)
• CHECO – děkuji (Dyekooyih)
• DANÉS – tak (tahg)
• NEERLANDÉS – dank u
• ESTONIO – tänan (TA-nahn)
• FINÉS – kiitos (KEE-tohss)
• FRANCÉS – merci
• ALEMÁN – danke
• GRIEGO – ευχαριστώ (ef-hah-rees-TOH)
• HAWAIANO – mahalo (ma-HA-lo)
• HEBREO – .תודה / todah (toh-DAH)
• HINDI – dhanyavād / shukriya
• HÚNGARO – köszönöm (KØ-sø-nøm)
• ISLANDÉS – takk (tahk)
• INDONESIO – terima kasih. (tuh-REE-mah KAH-see)
• ITALIANO – grazie (GRAHT-tsyeh)
• JAPONÉS – arigatô (ah-ree-GAH-toh)
• COREANO – 감사합니다 (gamsahamnida)
• LETÓN – paldies (PUHL-dyehs)
• ÁRABE LIBANÉS – choukrane
• LITUANO – ačiū (AH-choo)
• MACEDONIO – Благодарам / blagodaram (blah-GOH-dah-rahm)
• MALAYO – terima kasih (TREE-muh KAH-seh)
• MALTÉS – grazzi (GRUTS-ee)
• MANDARIN – Xièxiè
• MONGOL – Баярлалаа (bayarlalaa)
• NORUEGO – takk
• POLACO – dziękuję (Jenkoo-yen)
• PORTUGUÉS – obrigado [masculine] / obrigada [feminine] (oh-bree-GAH-doo / oh-bree-GAH-dah)
• RUMANO – mulţumesc (mool-tzoo-MESK)
• RUSSO – спасибо (spuh-SEE-buh)
• SERBIO – xвала / hvala (HVAH-lah)
• ESLOVACO – Ďakujem (JAH-koo-yehm)
• ESLOVENO – hvala (HVAA-lah)
• ESPAÑOL – gracias (GRAH-syahs)
• SUECO – tack
• TAMIL – nandri
• TAILANDÉS – kop khun
• TURCO – teşekkür ederim (teh shek uer eh der eem)
• UCRANIANO – Дякую (DYAH-koo-yoo)
• GALÉS – diolch (DEE-ol’ch)
• YÍDISH – a dank
• ZULÚ – ngiyabonga

Simbologia La Pasió de Crist

SIMBOLOGIA

• Jesús abraça la seva creu. Hi ha un moment a la pel·lícula en el que l'hi donen la creu a Jesús i aquest l'abraça, el simbolisme d'aquesta acció, és acceptar el càstig.

• Rentar-se les mans. Ponç Pilat quan està jutjant a Jesús, li porten un rentamans on mulla les mans,tement una barallamés gran entre els habitants del poble, va cedir davant d'ells i ho va fer rentant-se les mans mentre deia: "Innocent sóc de la sang d'aquest just". D'aquí l'origen de rentar-se les mans com Ponç Pilat quan volem referir-nos a algú que tem prendre una decisió per no buscar-se problemes o que està en una situació difícil i surt d'ella sense assumir cap responsabilitat.

• El diable. En moltes escenes apareix el dimoni aprop d'ell que representa la temptació al que Jesús no fa cas perquè representa la rendició.

• Corona d'espines. Després de el càstig de les fuetades, els soldats romans li posen a Jesús una corona d'espines i representa una burla a la seva autoproclamació de rei.

• Pa i vi. El pa representa el cos de Crist, és a dir, la mort que el Senyor va patir com a pagament pels nostres pecats, el vi representa la sang que dóna vida i la resurrecció del Senyor vencent sobre la mort i l'Hades.

Bar Coyote

Preguntes

1.       Per quines coses creus que val la pena arriscar-ho tot? Jo crec que principalment s'ha d'arriscar-ho tot per la gent a la que estimes i per tot allò en el que creguis i vulguis en aquesta vida 

2.       Qui creus que faria qualsevol cosa per tu? Penso que la meva familia i els meus amics més propers són els que crec que farien quelcom

3.       Que penses de la gent que no lluita per a conseguir els seus somnis Jo crec que la gent que no lluita pels seus somnis és perquè te por a sortir de la seva zona de comfort i enfrontar-se a ells. Quan tenim un somni, generem un ideal del que ens agradaria gaudir. D'aquesta manera, desenvolupem una motivació extraordinària per treballar per això i la gent que no lluita per als seus somnis o directament no en té, no viu la seva vida amb la màxima plenitud

4.       Que creus que se sent quan els teus somnis es fan realitat Es una sensació de satisfacció en tots els àmbits momentàneament perquè quan conseguim un objectiu inmediatament anem a per un altre això és part de l'essència humana.

5.       Per què creus que la peli es diu bar coyote, que simbolitza? La peli es diu Bar Coyote perquè és l'escenari principal on succeeixen més coses. La simbologia de la peli és lluitar per els somnis de cadascú i no abandonar fins a conseguir-los.

NADAL

NADAL

SIMBOLOGIA DEL NADAL

El Nadal és una de les festes més importants del cristianisme, ja que en ella es commemora el naixement de Crist, fruit de la concepció de la Verge Maria per obra de l'Esperit Sant. Aquesta celebració compta amb un enorme arrelament en gran part del món i, com qualsevol festivitat, porta amb si una sèrie de símbols que es remunta en el pas dels segles. A continuació el seu origen i significat:

• Arbre de Nadal

Al començament del segle VIII un monjo benedictí  conegut com a Sant Bonifaci, va sentir la crida de evangelitzar els pobles pagans d'Europa Central, la predicació no va ser tasca fàcil, però en una ocasió va explicar als oients que els seus déus, de la mateixa manera que els arbres que morien cada any, eren caducs, mentre que Crist, com l'avet, vivia sempre, ja que era etern. D'allí es va anar creant
el costum de tenir a les seves llars per Nadal un petit avet, amb el significat simbòlic que els donava la Fe que ja professaven. Més tard, ja arrelada i estesa fora d'Alemanya aquest costum, es va veure enriquida amb una altra tradició dels pobles eslaus, que omplien les branques de l'arbre amb pomes, símbol antiquíssim de la temptació i del pecat.

• Estel

Representa el firmament etern on resideix la Divinitat i la Fe que ha de guiar la vida del cristià, recordant així a l'estrella de Betlem que va il·luminar el camí dels Reis Mags. Simbolitza l'esperança i la llum per aconseguir una vida millor.

• Reis Mags

Sacerdots pertanyents a la religió de Zoroastre, profeta de l'antiga Pèrsia. Els seus noms són Melcior, Gaspar i Baltasar i la tradició explica que van venir d'Orient en nombre de tres i que anaven guiant-se per un estel, coneguda com "l'estrella de Betlem", que els va conduir fins on el Nen Jesús nounat i el van adorar , oferint-li or, encens i mirra.

• Pare Noel

Sant Nicolau, anomenat Santa Claus, va ser bisbe de Mira, en Lícia antiga, al sud-oest d'Àsia Menor, de l'actual Turquia. Durant el segle IV, aquest home de forta fe va ser transformat legendariamente en aquest pare universal i provinent que ofereix als nens regals, joguines i afecte per part de la tercera edat. L'actual Pare Noel, amb roba vermella i sac a coll, va néixer a Estats Units a meitat del segle XIX, com un Sant Nicolau transformat en gnom o follet i, després de seguida va ser transformat en un simpàtic vellet. Ell va ser introduït a Europa després de la Primera Guerra Mundial i es va imposar a poc a poc per la pressió comercial d'aquells que volien celebrar el Nadal sense referències religioses.

Any Litúrgic

Calendari litúrgic

El calendari litúrgic,serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg i que es distribueixen en diversos períodes.

• L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies.
• Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important.
• Temps ordinari, temps que no coincideix ni amb la Pasqua i la seva Quaresma, ni amb el Nadal i el seu Advent. Són trenta-tres o trenta-quatre setmanes en el transcurs de l'any, en què no se celebra cap aspecte particular del Misteri de Crist.
• La quaresma, és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
• El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.
• El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Significat dels colors

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual; a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

L'Advent:

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Característiques Advent:

• Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
• Fi: Advent ve d'"adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
• Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
• Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
• Duració: Dura 4 setmanes.
• Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

1- Des del primer diumenge fins al 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;

2- Des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa del Nadal" i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

Concepte amor

AMOR

L'amor és un sentiment d'afecte universal que té cap a una persona, animal o cosa.

Amor també fa referència a un sentiment d'atracció emocional i sexual que es té cap a una persona amb la qual es vol tenir una relació o convivència sota el mateix sostre.

L'amor és expressat a través d'accions, missatges d'amor, declaracions d'amor i poemes d'amor.

SIMBOLOGIA D'AMOR

Des de temps immemorials, l'amor i tot el relacionat amb ell s'ha associat amb símbols i icones. Dels que han sobreviscut fins a l'actualitat, uns són autòctons de les diferents cultures o lligats als costums de determinats llocs geogràfics, i altres, amb el pas dels segles, s'han convertit en interculturals o fins i tot universals en el món civilitzat. Les flors, el color vermell, determinats perfums o la música romàntica, somiadora o eròtica, són elements que es repeteixen en una bona part de les relacions amoroses. En el cas d'Occident, els bombons, entre altres detalls, s'interpreten en ocasions amb un significat amorós. De tots els símbols utilitzats, els més característics en la cultura occidental són el Cupido, i, sobretot, el cor.

Carnaval

ORIGEN DEL CARNAVAL

El carnaval és una continuitat dels antics Saturnals, les festivitats romanes que es celebraven en honor al Déu Saturn.

Degut a la expansió del cristianisme, va ser quan més popularitat va conseguir aquesta festivitat i va adquirir el nom de carnaval, tenint com a motiu principal el fet de acomiadar de menjar carn i de portar una vida limitada durant la quaresma.

Tres dies de gran celebració en el que quasi bé tot estava permès, d'allà sorgeix un dels motius per anar disfraçat, tapar el rostre i mantenir l'anonimat. Avui en dia, aquesta celebració s'ha allargat una setmana, començant desde el dijous Gras fins el dimecres de Cendre.

El carnaval representa una intensificació de la vida en un lapse curt de temps. El carnaval ofereix la possibilitat de ser un altre i d'alliberar-se d'aquelles màscares imposades, canviant-les per unes altres. 

San Valentí

SAN VALENTÍ

Existeixen diverses històries sobre l'origen del Dia de Sant Valentí. Una de les més populars compte que, durant l'Imperi Romà, l'emperador Claudi II prohibia als soldats contraure matrimoni, ja que considerava que els homes solters rendien millor en la batalla.

Un bisbe, de nom Valentí, considerava aquesta prohibició injusta, i, contravenint l'ordre de l'emperador, va casar parelles en secret, entre altres coses per salvaguardar el sagrament del matrimoni. En ser descobert pel Cèsar, va ser empresonat.

A la presó, Valentí va ser ridiculitzat per la seva carceller, qui el va desafiar a que li tornés la vista a la seva filla cega, la qual cosa Valentí va fer en nom del Senyor.

Es diu que el 14 de febrer Valentí va ser executat, d'allí que fins al dia d'avui se celebri aquest dia la festa de Sant Valentí.

És una data especial perquè els enamorats i amics s'expressin seu amor i afecte.

El Dia de Sant Valentí, també anomenat Dia dels Enamorats, és celebrat el dia 14 de febrer a gairebé tots els països. A Colòmbia, però, també se celebra el tercer diumenge de setembre el Dia de l'Amor i l'Amistat.

REGALS

• Flors

• Bombons de xocolota

Vídeo de la meva vida

Simbologia dels regals

Simbolisme dels regals 

Jo crec que regalar té diferents significats molt importants. A l'regalar, et feu donació o et lliures, precisament a través d'allò que regales, doncs et fas present en la vida i en el record d'aquesta persona.

No obstant això crec que hem perdut la dimensió de l'acte de regalar, en deixar-nos portar per una societat consumista que mira el preu i la qualitat de l'objecte material i oblida els significats psicològics, espirituals i morals que té un regal.

Quan es regalarà, es pensa en la persona, els seus gustos, els seus desitjos, el feliç que es va a sentir en rebre aquest regal. Alhora, el nostre desig consisteix, en acostar-nos el més possible a la satisfacció de qui rep. Fins i tot es converteix en un honor el que aquesta persona, ens rebi el present. Precisament es diu present, perquè em faig present o faig sentir present a aquesta persona en la meva vida.

Jo crec que els regals, no han de condicionar-se. Doncs han de néixer de l'espontaneïtat i del despreniment de qui dona. Es dóna amb alegria, es dóna sense esperar res a canvi, es dóna si pel simple plaer de donar. Perquè a més, l'important està en el significat del que es regala. Al regalar, ens estem projectant ... som el regal. Hem de transcendir els regals materials,jo crec que, són més importants els regals que donem des de l'amor.

Regalar temps, regalar companyia, regalar una abraçada forta, un somriure honesta és més valuós que regalar un carro o un perfum costós.

Regalar, espiritualment parlant, porta beneficis. Això es deu al moviment energètic que es produeix en l'univers a desprendre'ns d'alguna cosa nostre. És més, hem d'agrair a qui ens rep, perquè d'aquesta manera ens permet desprendre'ns i aquest buit que es produeix atrau cap a nosaltres, dons.

Ara, jo crec que, comprendre a un altre, és el regal més bell i significatiu que podem donar-li. Entendre els seus motius, comprendre les seves causes, posar-me al seu lloc, per evitar egoismes i injustícies així com regalar-li la oportunitat d'exposar les seves tristeses i dolors i sobretot, regalar-li la llibertat de triar on vol estar i amb qui, en certs moments conjunturals de la seva vida.

Regals a un nadó

1. Roba còmoda per a recent nascuts, perquè estiguin vestits 
2. Portanadons per a mares i pares, per portar al nadó per tots els llocs

Halloween i Castanyada

HALLOWEEN

• Origen:

Halloween és una festa d'origen pagà que se celebra la nit del 31 d'octubre, vigília del Dia de Tots Sants, i que té les seves arrels en l'antic festival celta conegut com Samhain, que significa "fi de l'estiu" i se celebrava a finalitzar de la temporada de collites a Irlanda per donar començament al "any nou celta", coincidint amb el solstici de tardor.

• Què celebrem?:

Aquesta tradició va passar dels celtes als irlandesos. Aquesta tradició va passar a occident amb un sentit religiós. Així, l'1 de novembre es va convertir també en el dia en què el cristianisme homenatja als familiars difunts.

Els irlandesos van ser els encarregats de traslladar aquesta terrorífica celebració a Amèrica del Nord durant la 'Gran Fam'. La primera desfilada massiu amb motiu de Halloween es va celebrar a Minnesota el 1921. Va ser llavors quan aquesta festivitat va aconseguir la seva màxima esplendor fins al moment.

• Simbolisme:

Originalment el "truc o tracte" (en anglès "trick-or-treat") era una llegenda popular segons la qual no només els esperits dels difunts eren lliures de vagar per la Terra la nit de Halloween, sinó tota classe d'ens procedents de tots els regnes espirituals. Entre ells n'hi havia un terriblement malèvol que deambulava per pobles i llogarets, anant de casa en casa demanant precisament "truc o tracte".
La llegenda assegura que el millor era fer tracte, sense importar el cost que aquest tingués, doncs de no pactar amb aquest esperit (que rebria el nom de Jack O'Lantern, amb el qual es coneixen a les tradicionals carabasses de Halloween) ell usaria seus poders per fer "truc", que consistiria a maleir la casa i als seus habitants, donant-los tota classe d'infortunis i malediccions com emmalaltir a la família, matar el bestiar amb pestes o fins a cremar el propi habitatge.


Com a protecció sorgir la idea de crear a les carabasses formes horribles, per així evitar trobar-se amb aquest espectre (i amb el temps, a causa de l'associació mental entre l'esperit i les carabasses el nom d'aquest seria donat a elles, que és com són conegudes avui dia).

CASTANYADA

• Origen:

Els orígens més propers de la tradició de la Castanyada la vinculen a la fi del segle XVIII i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no se servien altres aliments que llegums, fruits secs i panet votius que donarien lloc als panellets. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts: rostint les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

• Què celebrem?:

Bàsicament consisteix en un dinar on es consumeixen castanyes, panellets (un dolç típic de la regió), moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell.

A més, per aquestes dates és tradicional la figura de la castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades i calentes, habitualment embolicades en paper de diari.

• Simbolisme:

La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i llana i al cap llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitjana faldilla i la porten lligada al coll i la cintura.

Tipus de creus

• Creu egipcia

Era un símbol de vida, probablement també de vida eterna. El cercle superior representaria a la dona i la recta a l'home. El cercle també podria suggerir la divinitat, la font d'energia universal que amb el seu alè dota de vida i moviment al terrenal simbolitzat per la línia horitzontal. Pot significar el sol, el cel i la terra, cercle, braç vertical i horitzontal respectivament o des del punt de vista de l'individu, la raó, els braços i el cos. També la hi va cridar, <Clau del Nil>. Els egipcis l'anomenaven ankh i era considerada una clau màgica que obria la frontera a la immortalitat.

• Creu Baptismal

La creu grega es fon amb la "X" (primera lletra de la paraula "Crist" en grec) per formar aquesta creu de 8 braços que té un significat baptismal.

El número 8 és per als cristians, símbol de regeneració i vida eterna.

• Creu Armènia

També coneguda com creu florejada, aquesta creu és molt similar a la creu llatina, però les extremitats dels seus braços tenen la forma de quatre "V" majúscules, de manera que cada extremitat té dues puntes. A cada de les puntes hi ha un trèvol. La creu, un símbol armeni, és usada en particular en els jachkares.

• Creu de Caravaca

La creu de Caravaca és una creu patriarcal, adornada amb freqüència amb les figures de dos àngels. Reprodueix la forma del reliquiari que conté un "lignum crucis", un suposat fragment de la creu en la qual Jesucrist va ser crucificat. Aquest reliquiari s'exhibeix a la Basílica del Reial Alcàsser de la Vera Creu a Caravaca de la Cruz (Múrcia, Espanya).

• Creu Celta

Creu cristiana amb un anell al voltant de la seva intersecció. Usada en la realització de grans creus monumentals de pedra en el cristianisme d'hora irlandès. No s'ha de confondre amb la creu solar.

Creu envoltada per un Cercle que simbolitza la unió i el Añor de déu cap als homes per a uns i com un "halo" per a altres. És de les cruïlles més antigues que existeixen.

• Creu Macedònia

També coneguda com a creu de Veljusa, és el símbol de l'Església ortodoxa macedònia. La seva primera representació prové de l'església del monestir de Veljusa, prop de Strumica, construïda en 1085. Inicialment s'associava al monestir ia la regió de Strumica, però en l'actualitat és un símbol de tota l'església macedònia.

• Creu d'Occitània

També anomenada creu de Llenguadoc, creu de Forcalquier o creu de Tolosa. És el símbol d'Occitània i va ser utilitzada en l'heràldica dels comtes de Tolosa. Consisteix en una creu amb braços de la mateixa mida, forma curvilínia i acabats en tres puntes, decorats amb cercles farcits. Es representen únicament els seus contorns.

• Creu de Sant Jordi Escandinava

A Escandinàvia, la creu de Sant Jordi consisteix en una creu de forma quadrada i amb uns braços de la mateixa mida i forma triangular. Sol ser de color vermell, però no és infreqüent que es representi amb altres. Ha estat adoptada com a símbol del ritu maçònic suec.

• Les mans de Dèu

Les mans de Déu és un símbol precristià present en la mitologia eslava. Per als pobles vàndals i eslaus estava associat amb el foc i la vida, però més generalment amb el Sol i l'equilibri de l'Univers. En la majoria dels pobles antics i primers esbossos de cultures centreeuropees, era un símbol de sort.

• Creu Hugonota

La creu hugonot és una insígnia protestant del Sud de França. Consisteix en una creu amb la forma d'una creu de Malta, amb flors de lis entre els seus braços i les puntes d'aquests decorades amb petits cercles. La creu posseeix un penjoll amb forma de colom que simbolitza l'Esperit Sant.

Video

Diferència entre signe i símbol

Signes

Quan parlem de signes ens referim a representacions gràfiques o figures, les quals són de llenguatge universal i per tant poden ser enteses per qualsevol persona del món, com els signes d'entonació o fins i tot els zodiacals.

Símbols

Els símbols són aquelles imatges que tenen un significat, però realment no estan representats; en aquest cas hi caben com a exemple les imatges que han tret per representar el càncer, una creu, etc., es podria dir que són metafòrics.

Diferències entre Símbol i Signe

1. El signe és el que té la capacitat de transmetre continguts que són totalment representatius, és a dir que qualsevol persona al món sabrà el significat d'aquesta imatge; els signes també poden ser paraules o aromes universals.
2. Per contra, el símbol sempre és una representació gràfica que dóna a entendre una paraula, pot involucrar ideals, sentiments i valors.
3. Els símbols són les formes que tenen les poblacions d'exterioritzar els sentiments, els pensaments i les idees, mentre els signes transmeten una informació exacta per a tothom 
4. Els signes tenen un significat concret i els símbols amplis.

Significat de Luis

Si analizamos la etimología descubrimos que se ha realizado gracias a dos términos, el primero de ellos Hlod, hace alusión a lo ilustre o iluminado que es una persona, a su esplendor, no como una cualidad física, sino más bien espiritual. Por otro lado, tenemos Wig, que es sinónimo de combate o batalla. Por consiguiente, podemos decir que el significado de Luis es el de “iluminado en la batalla”, siendo de especial importancia su carácter luchador y benevolente.

Segon dia