Halloween i Castanyada

HALLOWEEN

• Origen:

Halloween és una festa d'origen pagà que se celebra la nit del 31 d'octubre, vigília del Dia de Tots Sants, i que té les seves arrels en l'antic festival celta conegut com Samhain, que significa "fi de l'estiu" i se celebrava a finalitzar de la temporada de collites a Irlanda per donar començament al "any nou celta", coincidint amb el solstici de tardor.

• Què celebrem?:

Aquesta tradició va passar dels celtes als irlandesos. Aquesta tradició va passar a occident amb un sentit religiós. Així, l'1 de novembre es va convertir també en el dia en què el cristianisme homenatja als familiars difunts.

Els irlandesos van ser els encarregats de traslladar aquesta terrorífica celebració a Amèrica del Nord durant la 'Gran Fam'. La primera desfilada massiu amb motiu de Halloween es va celebrar a Minnesota el 1921. Va ser llavors quan aquesta festivitat va aconseguir la seva màxima esplendor fins al moment.

• Simbolisme:

Originalment el "truc o tracte" (en anglès "trick-or-treat") era una llegenda popular segons la qual no només els esperits dels difunts eren lliures de vagar per la Terra la nit de Halloween, sinó tota classe d'ens procedents de tots els regnes espirituals. Entre ells n'hi havia un terriblement malèvol que deambulava per pobles i llogarets, anant de casa en casa demanant precisament "truc o tracte".
La llegenda assegura que el millor era fer tracte, sense importar el cost que aquest tingués, doncs de no pactar amb aquest esperit (que rebria el nom de Jack O'Lantern, amb el qual es coneixen a les tradicionals carabasses de Halloween) ell usaria seus poders per fer "truc", que consistiria a maleir la casa i als seus habitants, donant-los tota classe d'infortunis i malediccions com emmalaltir a la família, matar el bestiar amb pestes o fins a cremar el propi habitatge.


Com a protecció sorgir la idea de crear a les carabasses formes horribles, per així evitar trobar-se amb aquest espectre (i amb el temps, a causa de l'associació mental entre l'esperit i les carabasses el nom d'aquest seria donat a elles, que és com són conegudes avui dia).

CASTANYADA

• Origen:

Els orígens més propers de la tradició de la Castanyada la vinculen a la fi del segle XVIII i deriven dels antics banquets funeraris en els quals no se servien altres aliments que llegums, fruits secs i panet votius que donarien lloc als panellets. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb l'ànima dels difunts: rostint les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

• Què celebrem?:

Bàsicament consisteix en un dinar on es consumeixen castanyes, panellets (un dolç típic de la regió), moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell.

A més, per aquestes dates és tradicional la figura de la castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades i calentes, habitualment embolicades en paper de diari.

• Simbolisme:

La Castanyera és el personatge que simbolitza la tradició de la Castanyada i que tots els nens esperen els dies previs a la festa. Sol representar-se com una dona anciana, vestida pobrament i amb un mocador al cap, davant d'un rostidor de castanyes per vendre pel carrer. Porta una àmplia faldilla folrada amb un devantal de cànem i llana i al cap llueix una caputxa blanca de llana, molt llarga, que li arriba per sota de mitjana faldilla i la porten lligada al coll i la cintura.

Tipus de creus

• Creu egipcia

Era un símbol de vida, probablement també de vida eterna. El cercle superior representaria a la dona i la recta a l'home. El cercle també podria suggerir la divinitat, la font d'energia universal que amb el seu alè dota de vida i moviment al terrenal simbolitzat per la línia horitzontal. Pot significar el sol, el cel i la terra, cercle, braç vertical i horitzontal respectivament o des del punt de vista de l'individu, la raó, els braços i el cos. També la hi va cridar, <Clau del Nil>. Els egipcis l'anomenaven ankh i era considerada una clau màgica que obria la frontera a la immortalitat.

• Creu Baptismal

La creu grega es fon amb la "X" (primera lletra de la paraula "Crist" en grec) per formar aquesta creu de 8 braços que té un significat baptismal.

El número 8 és per als cristians, símbol de regeneració i vida eterna.

• Creu Armènia

També coneguda com creu florejada, aquesta creu és molt similar a la creu llatina, però les extremitats dels seus braços tenen la forma de quatre "V" majúscules, de manera que cada extremitat té dues puntes. A cada de les puntes hi ha un trèvol. La creu, un símbol armeni, és usada en particular en els jachkares.

• Creu de Caravaca

La creu de Caravaca és una creu patriarcal, adornada amb freqüència amb les figures de dos àngels. Reprodueix la forma del reliquiari que conté un "lignum crucis", un suposat fragment de la creu en la qual Jesucrist va ser crucificat. Aquest reliquiari s'exhibeix a la Basílica del Reial Alcàsser de la Vera Creu a Caravaca de la Cruz (Múrcia, Espanya).

• Creu Celta

Creu cristiana amb un anell al voltant de la seva intersecció. Usada en la realització de grans creus monumentals de pedra en el cristianisme d'hora irlandès. No s'ha de confondre amb la creu solar.

Creu envoltada per un Cercle que simbolitza la unió i el Añor de déu cap als homes per a uns i com un "halo" per a altres. És de les cruïlles més antigues que existeixen.

• Creu Macedònia

També coneguda com a creu de Veljusa, és el símbol de l'Església ortodoxa macedònia. La seva primera representació prové de l'església del monestir de Veljusa, prop de Strumica, construïda en 1085. Inicialment s'associava al monestir ia la regió de Strumica, però en l'actualitat és un símbol de tota l'església macedònia.

• Creu d'Occitània

També anomenada creu de Llenguadoc, creu de Forcalquier o creu de Tolosa. És el símbol d'Occitània i va ser utilitzada en l'heràldica dels comtes de Tolosa. Consisteix en una creu amb braços de la mateixa mida, forma curvilínia i acabats en tres puntes, decorats amb cercles farcits. Es representen únicament els seus contorns.

• Creu de Sant Jordi Escandinava

A Escandinàvia, la creu de Sant Jordi consisteix en una creu de forma quadrada i amb uns braços de la mateixa mida i forma triangular. Sol ser de color vermell, però no és infreqüent que es representi amb altres. Ha estat adoptada com a símbol del ritu maçònic suec.

• Les mans de Dèu

Les mans de Déu és un símbol precristià present en la mitologia eslava. Per als pobles vàndals i eslaus estava associat amb el foc i la vida, però més generalment amb el Sol i l'equilibri de l'Univers. En la majoria dels pobles antics i primers esbossos de cultures centreeuropees, era un símbol de sort.

• Creu Hugonota

La creu hugonot és una insígnia protestant del Sud de França. Consisteix en una creu amb la forma d'una creu de Malta, amb flors de lis entre els seus braços i les puntes d'aquests decorades amb petits cercles. La creu posseeix un penjoll amb forma de colom que simbolitza l'Esperit Sant.

Video

Diferència entre signe i símbol

Signes

Quan parlem de signes ens referim a representacions gràfiques o figures, les quals són de llenguatge universal i per tant poden ser enteses per qualsevol persona del món, com els signes d'entonació o fins i tot els zodiacals.

Símbols

Els símbols són aquelles imatges que tenen un significat, però realment no estan representats; en aquest cas hi caben com a exemple les imatges que han tret per representar el càncer, una creu, etc., es podria dir que són metafòrics.

Diferències entre Símbol i Signe

1. El signe és el que té la capacitat de transmetre continguts que són totalment representatius, és a dir que qualsevol persona al món sabrà el significat d'aquesta imatge; els signes també poden ser paraules o aromes universals.
2. Per contra, el símbol sempre és una representació gràfica que dóna a entendre una paraula, pot involucrar ideals, sentiments i valors.
3. Els símbols són les formes que tenen les poblacions d'exterioritzar els sentiments, els pensaments i les idees, mentre els signes transmeten una informació exacta per a tothom 
4. Els signes tenen un significat concret i els símbols amplis.

Significat de Luis

Si analizamos la etimología descubrimos que se ha realizado gracias a dos términos, el primero de ellos Hlod, hace alusión a lo ilustre o iluminado que es una persona, a su esplendor, no como una cualidad física, sino más bien espiritual. Por otro lado, tenemos Wig, que es sinónimo de combate o batalla. Por consiguiente, podemos decir que el significado de Luis es el de “iluminado en la batalla”, siendo de especial importancia su carácter luchador y benevolente.

Segon dia