Gràcies

GRÀCIES EN DIVERSOS IDIOMES

• AFRICANO – dankie
• ALBANIO – faleminderit
• ÁRABE – shukran
• ARMENIO – Շնորհակալություն / chnorakaloutioun
• BOSNIO – hvala (HVAH-lah)
• BULGARO – благодаря / blagodaria
• CATALÁN – gràcies (GRAH-syuhs)
• CANTONÉS – M̀h’gōi
• CROATA – hvala (HVAH-lah)
• CHECO – děkuji (Dyekooyih)
• DANÉS – tak (tahg)
• NEERLANDÉS – dank u
• ESTONIO – tänan (TA-nahn)
• FINÉS – kiitos (KEE-tohss)
• FRANCÉS – merci
• ALEMÁN – danke
• GRIEGO – ευχαριστώ (ef-hah-rees-TOH)
• HAWAIANO – mahalo (ma-HA-lo)
• HEBREO – .תודה / todah (toh-DAH)
• HINDI – dhanyavād / shukriya
• HÚNGARO – köszönöm (KØ-sø-nøm)
• ISLANDÉS – takk (tahk)
• INDONESIO – terima kasih. (tuh-REE-mah KAH-see)
• ITALIANO – grazie (GRAHT-tsyeh)
• JAPONÉS – arigatô (ah-ree-GAH-toh)
• COREANO – 감사합니다 (gamsahamnida)
• LETÓN – paldies (PUHL-dyehs)
• ÁRABE LIBANÉS – choukrane
• LITUANO – ačiū (AH-choo)
• MACEDONIO – Благодарам / blagodaram (blah-GOH-dah-rahm)
• MALAYO – terima kasih (TREE-muh KAH-seh)
• MALTÉS – grazzi (GRUTS-ee)
• MANDARIN – Xièxiè
• MONGOL – Баярлалаа (bayarlalaa)
• NORUEGO – takk
• POLACO – dziękuję (Jenkoo-yen)
• PORTUGUÉS – obrigado [masculine] / obrigada [feminine] (oh-bree-GAH-doo / oh-bree-GAH-dah)
• RUMANO – mulţumesc (mool-tzoo-MESK)
• RUSSO – спасибо (spuh-SEE-buh)
• SERBIO – xвала / hvala (HVAH-lah)
• ESLOVACO – Ďakujem (JAH-koo-yehm)
• ESLOVENO – hvala (HVAA-lah)
• ESPAÑOL – gracias (GRAH-syahs)
• SUECO – tack
• TAMIL – nandri
• TAILANDÉS – kop khun
• TURCO – teşekkür ederim (teh shek uer eh der eem)
• UCRANIANO – Дякую (DYAH-koo-yoo)
• GALÉS – diolch (DEE-ol’ch)
• YÍDISH – a dank
• ZULÚ – ngiyabonga

Simbologia La Pasió de Crist

SIMBOLOGIA

• Jesús abraça la seva creu. Hi ha un moment a la pel·lícula en el que l'hi donen la creu a Jesús i aquest l'abraça, el simbolisme d'aquesta acció, és acceptar el càstig.

• Rentar-se les mans. Ponç Pilat quan està jutjant a Jesús, li porten un rentamans on mulla les mans,tement una barallamés gran entre els habitants del poble, va cedir davant d'ells i ho va fer rentant-se les mans mentre deia: "Innocent sóc de la sang d'aquest just". D'aquí l'origen de rentar-se les mans com Ponç Pilat quan volem referir-nos a algú que tem prendre una decisió per no buscar-se problemes o que està en una situació difícil i surt d'ella sense assumir cap responsabilitat.

• El diable. En moltes escenes apareix el dimoni aprop d'ell que representa la temptació al que Jesús no fa cas perquè representa la rendició.

• Corona d'espines. Després de el càstig de les fuetades, els soldats romans li posen a Jesús una corona d'espines i representa una burla a la seva autoproclamació de rei.

• Pa i vi. El pa representa el cos de Crist, és a dir, la mort que el Senyor va patir com a pagament pels nostres pecats, el vi representa la sang que dóna vida i la resurrecció del Senyor vencent sobre la mort i l'Hades.

Bar Coyote

Preguntes

1.       Per quines coses creus que val la pena arriscar-ho tot? Jo crec que principalment s'ha d'arriscar-ho tot per la gent a la que estimes i per tot allò en el que creguis i vulguis en aquesta vida 

2.       Qui creus que faria qualsevol cosa per tu? Penso que la meva familia i els meus amics més propers són els que crec que farien quelcom

3.       Que penses de la gent que no lluita per a conseguir els seus somnis Jo crec que la gent que no lluita pels seus somnis és perquè te por a sortir de la seva zona de comfort i enfrontar-se a ells. Quan tenim un somni, generem un ideal del que ens agradaria gaudir. D'aquesta manera, desenvolupem una motivació extraordinària per treballar per això i la gent que no lluita per als seus somnis o directament no en té, no viu la seva vida amb la màxima plenitud

4.       Que creus que se sent quan els teus somnis es fan realitat Es una sensació de satisfacció en tots els àmbits momentàneament perquè quan conseguim un objectiu inmediatament anem a per un altre això és part de l'essència humana.

5.       Per què creus que la peli es diu bar coyote, que simbolitza? La peli es diu Bar Coyote perquè és l'escenari principal on succeeixen més coses. La simbologia de la peli és lluitar per els somnis de cadascú i no abandonar fins a conseguir-los.

NADAL

NADAL

SIMBOLOGIA DEL NADAL

El Nadal és una de les festes més importants del cristianisme, ja que en ella es commemora el naixement de Crist, fruit de la concepció de la Verge Maria per obra de l'Esperit Sant. Aquesta celebració compta amb un enorme arrelament en gran part del món i, com qualsevol festivitat, porta amb si una sèrie de símbols que es remunta en el pas dels segles. A continuació el seu origen i significat:

• Arbre de Nadal

Al començament del segle VIII un monjo benedictí  conegut com a Sant Bonifaci, va sentir la crida de evangelitzar els pobles pagans d'Europa Central, la predicació no va ser tasca fàcil, però en una ocasió va explicar als oients que els seus déus, de la mateixa manera que els arbres que morien cada any, eren caducs, mentre que Crist, com l'avet, vivia sempre, ja que era etern. D'allí es va anar creant
el costum de tenir a les seves llars per Nadal un petit avet, amb el significat simbòlic que els donava la Fe que ja professaven. Més tard, ja arrelada i estesa fora d'Alemanya aquest costum, es va veure enriquida amb una altra tradició dels pobles eslaus, que omplien les branques de l'arbre amb pomes, símbol antiquíssim de la temptació i del pecat.

• Estel

Representa el firmament etern on resideix la Divinitat i la Fe que ha de guiar la vida del cristià, recordant així a l'estrella de Betlem que va il·luminar el camí dels Reis Mags. Simbolitza l'esperança i la llum per aconseguir una vida millor.

• Reis Mags

Sacerdots pertanyents a la religió de Zoroastre, profeta de l'antiga Pèrsia. Els seus noms són Melcior, Gaspar i Baltasar i la tradició explica que van venir d'Orient en nombre de tres i que anaven guiant-se per un estel, coneguda com "l'estrella de Betlem", que els va conduir fins on el Nen Jesús nounat i el van adorar , oferint-li or, encens i mirra.

• Pare Noel

Sant Nicolau, anomenat Santa Claus, va ser bisbe de Mira, en Lícia antiga, al sud-oest d'Àsia Menor, de l'actual Turquia. Durant el segle IV, aquest home de forta fe va ser transformat legendariamente en aquest pare universal i provinent que ofereix als nens regals, joguines i afecte per part de la tercera edat. L'actual Pare Noel, amb roba vermella i sac a coll, va néixer a Estats Units a meitat del segle XIX, com un Sant Nicolau transformat en gnom o follet i, després de seguida va ser transformat en un simpàtic vellet. Ell va ser introduït a Europa després de la Primera Guerra Mundial i es va imposar a poc a poc per la pressió comercial d'aquells que volien celebrar el Nadal sense referències religioses.

Any Litúrgic

Calendari litúrgic

El calendari litúrgic,serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg i que es distribueixen en diversos períodes.

• L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies.
• Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important.
• Temps ordinari, temps que no coincideix ni amb la Pasqua i la seva Quaresma, ni amb el Nadal i el seu Advent. Són trenta-tres o trenta-quatre setmanes en el transcurs de l'any, en què no se celebra cap aspecte particular del Misteri de Crist.
• La quaresma, és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
• El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.
• El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Significat dels colors

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual; a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

L'Advent:

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Característiques Advent:

• Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
• Fi: Advent ve d'"adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
• Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
• Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
• Duració: Dura 4 setmanes.
• Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

1- Des del primer diumenge fins al 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;

2- Des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa del Nadal" i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

Concepte amor

AMOR

L'amor és un sentiment d'afecte universal que té cap a una persona, animal o cosa.

Amor també fa referència a un sentiment d'atracció emocional i sexual que es té cap a una persona amb la qual es vol tenir una relació o convivència sota el mateix sostre.

L'amor és expressat a través d'accions, missatges d'amor, declaracions d'amor i poemes d'amor.

SIMBOLOGIA D'AMOR

Des de temps immemorials, l'amor i tot el relacionat amb ell s'ha associat amb símbols i icones. Dels que han sobreviscut fins a l'actualitat, uns són autòctons de les diferents cultures o lligats als costums de determinats llocs geogràfics, i altres, amb el pas dels segles, s'han convertit en interculturals o fins i tot universals en el món civilitzat. Les flors, el color vermell, determinats perfums o la música romàntica, somiadora o eròtica, són elements que es repeteixen en una bona part de les relacions amoroses. En el cas d'Occident, els bombons, entre altres detalls, s'interpreten en ocasions amb un significat amorós. De tots els símbols utilitzats, els més característics en la cultura occidental són el Cupido, i, sobretot, el cor.

Carnaval

ORIGEN DEL CARNAVAL

El carnaval és una continuitat dels antics Saturnals, les festivitats romanes que es celebraven en honor al Déu Saturn.

Degut a la expansió del cristianisme, va ser quan més popularitat va conseguir aquesta festivitat i va adquirir el nom de carnaval, tenint com a motiu principal el fet de acomiadar de menjar carn i de portar una vida limitada durant la quaresma.

Tres dies de gran celebració en el que quasi bé tot estava permès, d'allà sorgeix un dels motius per anar disfraçat, tapar el rostre i mantenir l'anonimat. Avui en dia, aquesta celebració s'ha allargat una setmana, començant desde el dijous Gras fins el dimecres de Cendre.

El carnaval representa una intensificació de la vida en un lapse curt de temps. El carnaval ofereix la possibilitat de ser un altre i d'alliberar-se d'aquelles màscares imposades, canviant-les per unes altres.